26 may 2010

50 millors sèries segons la revista Empire


El maig ha estat el mes d’acabament de sèries (Lost), de temporades (The Big Bang Theory, V, How I Met Your Mother), i fins i tot de cancel·lacions (Heroes, Flashforward). Sembla que el panorama es planteja desèrtic aquest estiu, però com que per sort no existeixen només aquestes, deixo un llistat del que segons la revista Empire són les 50 millor sèries de televisió fins el moment.
No totes són sèries actuals, i n’hi ha que ja estan acabades i tot, però això no significa que no valgui la pena donar-los-hi una oportunitat, o perquè no, remirar-se-les.
Així que si durant les tant esperades hores mortes de les vacances d’estiu no se’ns acut que mirar, aquesta llista ens pot servir d’ajuda:

1 – Los Simpsons
2 – Buffy cazavampiros
3 – Los Soprano
4 – The West Wing (El ala oeste de la Casa Blanca)
5 – Lost (Perdidos)
6 – 24
7 – Friends
8 – The Wire (La Escucha)
9 – X Files (Expediente X)
10 – Spaced
11 – Seinfeld
12 – Family Guy (Padre de Familia)
13 – Battlestar Galactica
14 – Firefly
15 – Heroes
16 – Doctor Who
17 – South Park
18 – Arrested Development (Sacrificios de familia)
19 – Scrubs
20 – Black Adder (La Víbora Negra)
21 – Angel
22 – The Shield: Al margen de la ley
23 – The Office
24 – Twin Peaks
25 – Futurama
26 – Red Dwarf (Enano Rojo)
27 – Six Feet Under
28 – Fawlty Tower
29 – ER (Urgencias)
30 – Dexter
31 - Deadwood
32 - Babylon 5
33 - CSI
34 - Frasier
35 - Alias
36 - Father Ted
37 - Star Trek: La nueva generación
38 - Curb Your Enthusiasm
39 - Monty Python’s Flying Circus
40 - Life on Mars
41 - Band of Brothers (Hermanos de Sangre)
42 - Only Fools and Horses
43 - Star Trek
44 - Cracker
45 - Farscape
46 - Sex and the city (Sexo en Nueva York)
47 - Star Trek: Deep Space Nine
48 - Veronica Mars
49 - Prison Break
50 - Quantum Leap

S'ha acabat LOST


I ja està… s’ha acabat LOST. Ho ha fet amb un final polèmic com era d’esperar i per tant, ha dividit els seus seguidors entre gent a qui els ha encantat i gent que segur que va tenir alguna que altre paraula poc afectuosa per les famílies de creadors i guionistes.
El cas és que aquest final ha marcat un abans i un després en la televisió, ja no només pel fet de ser retransmès en molts països de manera pràcticament simultània (tot i que esgarrant el capítol amb els subtítols i menjant-se bastants minuts de la primera part del doble capítol), sinó perquè aquesta sèrie ha aconseguit mobilitzar a milions d’espectadors davant del televisor en horaris insòlits.
La sèrie haurà deixat més o menys bon sabor de boca als que l’hem seguit, però el que no es pot negar és que ha acabat aconseguint el que volien, que és que un cop acabada se segueixi parlant d’ella durant una bona temporada.
Personalment, trobo que com a capítol en si, va ser un doble episodi molt entretingut i argumentalment molt interessant, però el que a mi em va fallar va ser la conclusió de la sèrie. Penso que aquesta sèrie ha plantejat masses incògnites i masses misteris com per acabar-la sense resoldre els més importants i deixar-la com si tot el que ens han ensenyat sigui purament anecdòtic. Estic d’acord amb que tot era impossible de resoldre i era plenament conscient que no ho farien, però tampoc que es traurien de sobre la sèrie amb una explicació que ja sonava a teoria ja en els inicis de la sèrie i que amb això es desentendrien de tot. Crec que aquesta sèrie es mereixia una resolució amb una explicació a l’altura de tota la sèrie, perquè per mi aquest final ha estat una manera d’acabar sobtada, a tot un cúmul de preguntes que probablement ells no sabien respondre (per molt que hi hagi gent que digui que és la gràcia de la sèrie).
Ja està bé que la gent pugui seguir teoritzant sobre coses, però no sobre moltes de les coses que ens havien plantejat com a grans enigmes.
Amb aquest final han volgut donar una conclusió pels personatges més que per la història de la illa, i en un principi s’havia dit que a LOST una de les coses més importants era precisament la illa, que era com un personatge més. Doncs amb aquest final no s’ha notat massa la veritat. Està molt bé veure com acaben els personatges, però ha faltat saber moltes coses que crec que en aquesta història en particular, estaven a un nivell superior als seus personatges.
Amb aquest final, jo interpreto que el gran rerefons de la sèrie ha estat sempre la lluita entre la fe i la ciència, i per tant, la conclusió hi ha anat d’acord.
És per això, que tot i que penso que haguessin pogut fer un final una mica menys covard, li dono l’aprovat a LOST. Més que res perquè recordaré més el viatge que el destí, i perquè em quedo amb els grans capítols que ens han regalat, amb els grans actors que hi ha hagut a la sèrie, i sobretot em quedo amb l’espera setmanal després d’aquells mítics moment finals en els que ens deixaven penjats d’un penya-segat amb unes ganes boges de saber que seguia a continuació.

23 may 2010

El final de LOST

Nothink - Hidden State a la venta el 7 de juny

D’aquí menys d’un mes, concretament el dia 7 de Juny, surt a la venta el nou àlbum d’estudi dels Nothink. Aquest nou treball titulat “Hidden State”, serà el tercer àlbum el grup madrileny de Rock Alternatiu després de del Bipolar Age (2005) i el Spotlights (2007).
Els seus dos primers treballs van enregistrar-los als estudis Ultramarinos Costa Brava Studio amb el Santi García i el Xavi Navarro, dos dels grans del panorama català del rock alternatiu.
Tant en el Bipolar Age com en l’Spotlights, van demostrar que per ser un grup format només per tres components (Juan Blas – guitarra i veus, Alex Ferrero – Baix, Miguel Peñas – bateria), els seus temes tenen la plenitud instrumental d’un grup amb el doble d’integrants. A banda d’això, no hi cap tema que faci decaure el ritme i la força en cap moment del àlbum. Evidentment, en els dos àlbums hi ha cançons més ràpides i altres de més lentes, però totes elles es caracteritzen per sonar molt contundents, amb uns riffs de guitarra molt frenètics, i que acompanyats de l’espectacular veu del seu cantant (i els seus crits estripats esporàdics) formen autèntiques peces amb una energia que es respira des de la primera fins la última nota.
Pel Hidden State, van canviar una mica d’aires i se’n van anar durant uns quaranta dies a la ciutat de Seattle a gravar amb el productor Matt Bayles als estudis Litho, un lloc emblemàtic de la música rock per on hi han passat bandes de categoria com Pearl Jam, Deftones i Soundgarden.
Tot i que això no ens assegura que ens trobem amb un àlbum a l’alçada dels anteriors, tot sembla indicar que Hidden State serà una altre genialitat d’aquest grup madrileny, i esperem que els porti a donar el salt a nivell internacional que és el que es mereixen.
Fa pocs dies van penjar al seu myspace un petit vídeo promocional, del que probablement és la intro del CD. Deixo el vídeo sota del videoclip de "Kill! kill! genocide" del seu anterior treball Spotlights, opineu vosaltres mateixos.



18 may 2010

Enquestes

Noves enquestes al marge dret del blog!! Contesteu-les!!

Malviviendo

Per sort no només existeix LOST al món, sinó que hi ha moltes més sèries.
Sèries com Malviviendo es mereixen ser comentades i recomanades perquè es tracta de produccions fetes per gent aficionada amb molt poc pressupost i amb recursos tècnics pràcticament inexistents. Això les fa meritòries de menció, fins i tot per sobre d’algunes produccions televisives que no diré, perquè són valoracions subjectives i per no faltar al respecte ni ofendre a ningú (Física o Química, Pasión de Gavilanes, i altres d’aquesta índole).
Malviviendo és una sèrie escrita i dirigida per David Sáinz i produïda per Diffferent Entertainment, una productora independent creada pels mateixos col·laboradors i realitzadors de la sèrie.
La sèrie va sorgir com un projecte d’oci entre una colla d’amics que havien acabat els estudis o que simplement no trobaven feina, i van decidir provar de crear una sèrie amb poc pressupost, pocs mitjans tècnics, però amb molta imaginació.
Aquesta sèrie explica de manera original i amb tocs d’humor, com un grup de joves intenten guanyar-se la vida o simplement sobreviure en un ambient bastant marginal, en el que es mostra el costat més delictiu i míser de la societat. Un d’ells (el protagonista) és un estudiant universitari reconvertit en “gorrilla” que es guanya la vida en un carrer indicant als conductors on poden deixar el cotxe i vigilant-los a canvi d’unes monedes, un altre és traficant de suburbis, el tercer és un cleptòman que pateix narcolèpsia i l’últim és un ex militar paralític que ha passat per la presó.
Malviviendo aposta des del principi per aliar-se amb les noves tecnologies i per l’emissió en línia no només per la seva facilitat i cost de distribució i promoció, sinó perquè volen trencar fronteres i apropar-se a aquells que els vulguin veure.
El primer capítol de la sèrie va ser emès el 24 de Novembre del 2008, i la idea inicial era la de treure un capítol al mes, ja que al ser un projecte iniciat en principi sense ànim de lucre, no podien realitzar més d’un capítol en tant poc temps, ja sigui per factors tècnics o sobretot per temes econòmics.
El seu èxit però, va ser immediat i mentre esperaven aconseguir un total d’unes 1.000 visites al mes sent molt optimistes, la primera setmana d’emissió del seu capítol pilot, ja en tenien unes 20.000.
Una curiositat de la sèrie és que s’hi poden apreciar moltes referències cinematogràfiques i a altres sèries de més nom. Un clar exemple d’això són les capçaleres del inici de cada capítol, les quals són versions de les capçaleres de sèries famoses. En el capítol pilot es parodia la capçalera de Dexter, en el segon la de Los Soprano, el tercer la de Lost, el quart ALF, el sisè Expediente X, el setè Prison Break, en el número vuit Sexo en Nueva York, el novè La tribu de los Brady i en l´’últim capítol es parodia la capçalera de South Park.

Aquí deixo el primer capítol i l'enllaç a la seva pàgina web on podreu trobar la resta http://malviviendo.com/

LOST 6X16 "What They Died For"

Demà serà l’últim dimecres de LOST, el darrer dimecres que ens despertarem i el primer que farem serà descarregar-nos el capítol com de costum... l’últim capítol abans de la gran final de diumenge a la matinada.
Esperem "la redempció" de cara al final de la sèrie, i que donin una mica més de detalls sobre coses que es van veure el capítol anterior.


Comentari LOST 6X15 "Across The Sea"


El capítol anterior (Across the sea), prometia ser un capítol apassionant centrat en la història antiga de la illa, i per tant, en el que s’havien de mostrar els orígens dels dos personatges clau i més misteriosos de la temporada (en Jacob i l’AntiJacob o home de negre).
Tot el capítol va estar centrat en els dos personatges, ens van ensenyar com van arribar a la illa, com es van criar i quin va ser el motiu principal de conflicte que va portar a l’odi entre els dos germans.
Si ho deixéssim així semblaria que hagués estat un gran capítol, que haguessin complert l’objectiu. Però per alguns (parlo per mi), la manera de resoldre els plantejaments més importants del capítol (i de la sèrie), es va quedar amb fets poc imaginatius, i sobretot molt poc explicats i fonamentats.
Ja no em queixo de la més o menys originalitat del com o del perquè és d’aquesta manera i no d’una altra, sinó que el dolent del capítol va ser la poca explicació d’aquests misteris. No em va agradar la manera en com s’ho van treure de sobre sense donar explicacions de cap mena. Si que és cert que abans de començar la última temporada els productors van deixar ben clar que no ho resoldrien tot i que hi haurien coses que quedarien en simple misteri, però tampoc crec que a tres capítols del acabament de la temporada creïn més dubtes que no pas en resolguin. I no petits dubtes sense massa importància, sinó dubtes dels grossos i importants de cara a la resolució de la trama que hi ha darrere tota aquesta història.
Per aquells que hagueu vist l’episodi, m’estic referint a la font de llum, a com sap l’AntiJacob que amb una roda pot controlar una llum misteriosa que l’ajudarà a marxar de la illa (¡¿!?), a quina mena de pacte és que després de veure d’una copa siguis una altra persona, etc.
En fi, que ja fa dues temporades que veiem que LOST és molt ciència-ficció i això ja agrada, però per favor... una mica de explicació de totes aquestes invencions és demanar massa?
Espero que la meva “indignació” després del capítol passat, es calmi amb el capítol 16, amb el qual ja no me’n crearé tantes expectatives per si de cas.

12 may 2010

Qué Vida Más Triste


Avui toca parlar d’una sèrie que no està de moda com Lost, que no és americana, i que fins i tot no estava pensada ni per ser emesa per la televisió, però que és totalment digne de ser comentada pel seu sentit del humor i per ser una sèrie de molt baix pressupost.
Qué Vida Más Triste o QVMT, és una sèrie d’humor creada per Natxo del Agua i Rubén Ontiveros l’any 2005 a partir d’un blog que va iniciar el mateix Ontiveros, guionista de produccions com Vaya semanita (Euskal Telebista) i Made in China (TVE-1). Ho va fer amb la intenció de poder produir alguna cosa de manera lliure i sense seguir cap condició d’encàrrec, i que li servís al mateix temps per arxivar tot el seu material audiovisual.
Aquesta sèrie va començar com un simple videoblog fet entre amics en el que el protagonista Borja Pérez, un personatge molt normal i corrent de Basauri, cada diumenge es gravava en vídeo i explicava les situacions i desventures que havia viscut durant la setmana.
Degut al gran nombre de visites que rebia el blog (aproximadament uns dos milions a la pàgina web l’any 2008), van continuar realitzant capítols fins a arribar a tenir tanta acceptació, que el mateix any 2008 el canal La Sexta en va comprar els seus drets i la va començar a emetre en horari de prime time des de la quarta temporada de vida de la sèrie. Actualment però, s’emet en horari de tarda.
Qué vida más triste té actualment set temporades, les tres primeres emeses per Internet i les quatre següents ja al canal La Sexta, cadena que va acceptar les condicions dels creadors de mantenir els personatges protagonistes originals de la sèrie des dels seus inicis, seguir amb la durada més aviat curta de cada episodi, i sobretot continuar en la línia en les històries i els guions que van fer que la sèrie fos tant ben rebuda a la xarxa.
Es pot considerar una comèdia que tracte temes socials com la novia, els amics, la videoconsola, les nits de festa, la feina i els problemes de parella com la gelosia i el sexe. És precisament el bon guió i els personatges, el que ha fet que QVMT hagi aconseguit l’èxit que té i hagi donat el salt a la televisió.

Aquesta sèrie la podeu mirar pel Youtube o per la seva web http://www.quevidamastriste.com/ , i amb una tirada podeu mirar 40 capítols perfectament perquè la majoria com a molt arriben als cinc minuts de duració.

Aquí deixo un parell de capítols de mostra (el final del tercer amb una referència a LOST).








11 may 2010

Calendari actualitzat!!


Hi ha noves dates i noms de capítols apuntats al calendari que es pot trobar clicant al marge dret blog just on posa CALENDARI D'ESTRENES, sobre el "De què parlem?".
No dubteu a fer-hi un cop d’ull i posar-vos al dia amb les estrenes cinematogràfiques i televisives!

LOST 6X15 "Across the Sea"

Dos setmanes i això s’acaba… Amb el capítol d’aquesta matinada ja només quedarà el de dimarts que ve i l’esperada/temuda/no desitjada/... final de la matinada del 23 de maig.
A aquestes alçades ja veiem com era d’esperar (no me’n cansaré de repetir-ho), que cada capítol que ens regalen, és un capítol memorable i que se’ns dubte apaga totes les crítiques que es feien al principi de temporada en que es deia que no passava res, que no resoldrien els dubtes més importants, que tindria un mal final (bé, de fet això encara està per veure), que els guionistes no sabien com acabar-ho, etc. Res! Això ha d’acabar per la porta gran!
Es podria dir que des del capítol anterior (“The Candidate”) ja ha començat el desenllaç final de la sèrie. La carn ja no s’està coent, sinó que està apunt per servir i la prova d’això va ser l’inici del que sembla que serà un extermini de bastants personatges importants que han tingut rellevància durant tota la sèrie. No desvelarem quins personatges van morir, però si que direm que va ser un moment molt a l’estil del final de Titànic (potser he estat una mica massa gràfic).
Podria passar-me posts i posts comentant el que pot faltar per veure i el que em vist, però com que no acabaria ni després que ho fes la sèrie, millor que ens limitem a acabar de gaudir els capítols que falten, i els qui encara vagin endarrerits que s’afanyin o que ho facin durar tant com puguin perquè jo ho faria.

Aquí deixo la promo del capítol d’aquesta setmana titulat “Across the Sea”, que tot i ensenyar cada cop menys coses en cada tràiler, el que ensenyen fa desitjar que arribi sigui demà per veure’l d’una vegada.

4 may 2010

Se separen The Unfinished Sympathy, s'acaba la simpatia...

Ahir a mitja tarda el grup català The Unfinished Sympathy va sorprendre a tots els seus seguidors dient que posaven fi a la seva trajectòria a través del següent comunicat penjat a Facebook:
Estimats amics, us informem de que THE UNFINISHED SYMPATHY s'han dissolt. La banda ha gravat 5 LPs, alguns EPs, ha fet prop de 400 concerts per Espanya, Alemanya, Anglaterra, França, Estats Units, Itàlia, Suïssa i Bèlgica, i ha viscut i compartit innumerables moments entranyables amb amics i professionals del món sencer. Moltes gràcies pel recolzament rebut durant 10 anys fantàstics. Fins aviat!
Així, de cop i volta, acaben de manera una mica abrupta i incomprensible una carrera de 10 anys que semblava passar per un molt bon moment després de publicar amb Subterfuge els seus dos últims treballs (Avida Dollars el 2009 i We Push, You Pull el 2006), i després d’haver fet dues grans obres mestres amb An Investments In Logistics (2003) i Rock For Food (2004).
Després de passar pel grup uns quants components i de la recent marxa del bateria Pablo Salas (un dels dos últims components originals juntament amb el cantant Eric Fuentes), el grup s’ha acabat donant per vençut i ahir es va acomiadar dels escenaris cancel•lant els concerts que tenien pendents i deixant els seus seguidors amb cara d’estupefacció i amb un fort sentiment de desconcert i tristesa.
D’aquesta manera, el concert del passat 23 d’abril al Palau Sant Jordi amb motiu del Festival Escena BCN, passa a ser l’últim del grup sense que ningú o sabés (possiblement ni ells mateixos). Un concert del que, de no ser per aquesta mala notícia, potser no hagués passat a la història com un dels seus millors directes, però que a partir d’aquest moment valdrà la pena recordar per a tots aquells que van fer bé d’anar-hi.
L’únic que podem fer ara és resignar-nos i donar les gràcies als The Unfinished Sympathy per totes les seves cançons, pels seus àlbums tant ben treballats, pels seus directes energètics i sobretot, per haver estat la banda sonora de la vida de molts dels seus seguidors (almenys de la meva).
Moltes gràcies i fins sempre The Unfinished Sympathy!

Aquí deixo uns quants vídeos per retre el meu particular homenatge.













 

Blog Template by YummyLolly.com