
El maig ha estat el mes d’acabament de sèries (Lost), de temporades (The Big Bang Theory, V, How I Met Your Mother), i fins i tot de cancel·lacions (Heroes, Flashforward). Sembla que el panorama es planteja desèrtic aquest estiu, però com que per sort no existeixen només aquestes, deixo un llistat del que segons la revista Empire són les 50 millor sèries de televisió fins el moment.
No totes són sèries actuals, i n’hi ha que ja estan acabades i tot, però això no significa que no valgui la pena donar-los-hi una oportunitat, o perquè no, remirar-se-les.
Així que si durant les tant esperades hores mortes de les vacances d’estiu no se’ns acut que mirar, aquesta llista ens pot servir d’ajuda:
1 – Los Simpsons
2 – Buffy cazavampiros
3 – Los Soprano
4 – The West Wing (El ala oeste de la Casa Blanca)
5 – Lost (Perdidos)
6 – 24
7 – Friends
8 – The Wire (La Escucha)
9 – X Files (Expediente X)
10 – Spaced
11 – Seinfeld
12 – Family Guy (Padre de Familia)
13 – Battlestar Galactica
14 – Firefly
15 – Heroes
16 – Doctor Who
17 – South Park
18 – Arrested Development (Sacrificios de familia)
19 – Scrubs
20 – Black Adder (La Víbora Negra)
21 – Angel
22 – The Shield: Al margen de la ley
23 – The Office
24 – Twin Peaks
25 – Futurama
26 – Red Dwarf (Enano Rojo)
27 – Six Feet Under
28 – Fawlty Tower
29 – ER (Urgencias)
30 – Dexter
31 - Deadwood
32 - Babylon 5
33 - CSI
34 - Frasier
35 - Alias
36 - Father Ted
37 - Star Trek: La nueva generación
38 - Curb Your Enthusiasm
39 - Monty Python’s Flying Circus
40 - Life on Mars
41 - Band of Brothers (Hermanos de Sangre)
42 - Only Fools and Horses
43 - Star Trek
44 - Cracker
45 - Farscape
46 - Sex and the city (Sexo en Nueva York)
47 - Star Trek: Deep Space Nine
48 - Veronica Mars
49 - Prison Break
50 - Quantum Leap
Mostrando entradas con la etiqueta Sèries televisió. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sèries televisió. Mostrar todas las entradas
26 may 2010
50 millors sèries segons la revista Empire
Etiquetes:
Sèries televisió
S'ha acabat LOST

I ja està… s’ha acabat LOST. Ho ha fet amb un final polèmic com era d’esperar i per tant, ha dividit els seus seguidors entre gent a qui els ha encantat i gent que segur que va tenir alguna que altre paraula poc afectuosa per les famílies de creadors i guionistes.
El cas és que aquest final ha marcat un abans i un després en la televisió, ja no només pel fet de ser retransmès en molts països de manera pràcticament simultània (tot i que esgarrant el capítol amb els subtítols i menjant-se bastants minuts de la primera part del doble capítol), sinó perquè aquesta sèrie ha aconseguit mobilitzar a milions d’espectadors davant del televisor en horaris insòlits.
La sèrie haurà deixat més o menys bon sabor de boca als que l’hem seguit, però el que no es pot negar és que ha acabat aconseguint el que volien, que és que un cop acabada se segueixi parlant d’ella durant una bona temporada.
Personalment, trobo que com a capítol en si, va ser un doble episodi molt entretingut i argumentalment molt interessant, però el que a mi em va fallar va ser la conclusió de la sèrie. Penso que aquesta sèrie ha plantejat masses incògnites i masses misteris com per acabar-la sense resoldre els més importants i deixar-la com si tot el que ens han ensenyat sigui purament anecdòtic. Estic d’acord amb que tot era impossible de resoldre i era plenament conscient que no ho farien, però tampoc que es traurien de sobre la sèrie amb una explicació que ja sonava a teoria ja en els inicis de la sèrie i que amb això es desentendrien de tot. Crec que aquesta sèrie es mereixia una resolució amb una explicació a l’altura de tota la sèrie, perquè per mi aquest final ha estat una manera d’acabar sobtada, a tot un cúmul de preguntes que probablement ells no sabien respondre (per molt que hi hagi gent que digui que és la gràcia de la sèrie).
Ja està bé que la gent pugui seguir teoritzant sobre coses, però no sobre moltes de les coses que ens havien plantejat com a grans enigmes.
Amb aquest final han volgut donar una conclusió pels personatges més que per la història de la illa, i en un principi s’havia dit que a LOST una de les coses més importants era precisament la illa, que era com un personatge més. Doncs amb aquest final no s’ha notat massa la veritat. Està molt bé veure com acaben els personatges, però ha faltat saber moltes coses que crec que en aquesta història en particular, estaven a un nivell superior als seus personatges.
Amb aquest final, jo interpreto que el gran rerefons de la sèrie ha estat sempre la lluita entre la fe i la ciència, i per tant, la conclusió hi ha anat d’acord.
És per això, que tot i que penso que haguessin pogut fer un final una mica menys covard, li dono l’aprovat a LOST. Més que res perquè recordaré més el viatge que el destí, i perquè em quedo amb els grans capítols que ens han regalat, amb els grans actors que hi ha hagut a la sèrie, i sobretot em quedo amb l’espera setmanal després d’aquells mítics moment finals en els que ens deixaven penjats d’un penya-segat amb unes ganes boges de saber que seguia a continuació.
El cas és que aquest final ha marcat un abans i un després en la televisió, ja no només pel fet de ser retransmès en molts països de manera pràcticament simultània (tot i que esgarrant el capítol amb els subtítols i menjant-se bastants minuts de la primera part del doble capítol), sinó perquè aquesta sèrie ha aconseguit mobilitzar a milions d’espectadors davant del televisor en horaris insòlits.
La sèrie haurà deixat més o menys bon sabor de boca als que l’hem seguit, però el que no es pot negar és que ha acabat aconseguint el que volien, que és que un cop acabada se segueixi parlant d’ella durant una bona temporada.
Personalment, trobo que com a capítol en si, va ser un doble episodi molt entretingut i argumentalment molt interessant, però el que a mi em va fallar va ser la conclusió de la sèrie. Penso que aquesta sèrie ha plantejat masses incògnites i masses misteris com per acabar-la sense resoldre els més importants i deixar-la com si tot el que ens han ensenyat sigui purament anecdòtic. Estic d’acord amb que tot era impossible de resoldre i era plenament conscient que no ho farien, però tampoc que es traurien de sobre la sèrie amb una explicació que ja sonava a teoria ja en els inicis de la sèrie i que amb això es desentendrien de tot. Crec que aquesta sèrie es mereixia una resolució amb una explicació a l’altura de tota la sèrie, perquè per mi aquest final ha estat una manera d’acabar sobtada, a tot un cúmul de preguntes que probablement ells no sabien respondre (per molt que hi hagi gent que digui que és la gràcia de la sèrie).
Ja està bé que la gent pugui seguir teoritzant sobre coses, però no sobre moltes de les coses que ens havien plantejat com a grans enigmes.
Amb aquest final han volgut donar una conclusió pels personatges més que per la història de la illa, i en un principi s’havia dit que a LOST una de les coses més importants era precisament la illa, que era com un personatge més. Doncs amb aquest final no s’ha notat massa la veritat. Està molt bé veure com acaben els personatges, però ha faltat saber moltes coses que crec que en aquesta història en particular, estaven a un nivell superior als seus personatges.
Amb aquest final, jo interpreto que el gran rerefons de la sèrie ha estat sempre la lluita entre la fe i la ciència, i per tant, la conclusió hi ha anat d’acord.
És per això, que tot i que penso que haguessin pogut fer un final una mica menys covard, li dono l’aprovat a LOST. Més que res perquè recordaré més el viatge que el destí, i perquè em quedo amb els grans capítols que ens han regalat, amb els grans actors que hi ha hagut a la sèrie, i sobretot em quedo amb l’espera setmanal després d’aquells mítics moment finals en els que ens deixaven penjats d’un penya-segat amb unes ganes boges de saber que seguia a continuació.
Etiquetes:
Sèries televisió
23 may 2010
18 may 2010
Malviviendo
Per sort no només existeix LOST al món, sinó que hi ha moltes més sèries.Sèries com Malviviendo es mereixen ser comentades i recomanades perquè es tracta de produccions fetes per gent aficionada amb molt poc pressupost i amb recursos tècnics pràcticament inexistents. Això les fa meritòries de menció, fins i tot per sobre d’algunes produccions televisives que no diré, perquè són valoracions subjectives i per no faltar al respecte ni ofendre a ningú (Física o Química, Pasión de Gavilanes, i altres d’aquesta índole).
Malviviendo és una sèrie escrita i dirigida per David Sáinz i produïda per Diffferent Entertainment, una productora independent creada pels mateixos col·laboradors i realitzadors de la sèrie.
La sèrie va sorgir com un projecte d’oci entre una colla d’amics que havien acabat els estudis o que simplement no trobaven feina, i van decidir provar de crear una sèrie amb poc pressupost, pocs mitjans tècnics, però amb molta imaginació.
Aquesta sèrie explica de manera original i amb tocs d’humor, com un grup de joves intenten guanyar-se la vida o simplement sobreviure en un ambient bastant marginal, en el que es mostra el costat més delictiu i míser de la societat. Un d’ells (el protagonista) és un estudiant universitari reconvertit en “gorrilla” que es guanya la vida en un carrer indicant als conductors on poden deixar el cotxe i vigilant-los a canvi d’unes monedes, un altre és traficant de suburbis, el tercer és un cleptòman que pateix narcolèpsia i l’últim és un ex militar paralític que ha passat per la presó.
Malviviendo aposta des del principi per aliar-se amb les noves tecnologies i per l’emissió en línia no només per la seva facilitat i cost de distribució i promoció, sinó perquè volen trencar fronteres i apropar-se a aquells que els vulguin veure.
El primer capítol de la sèrie va ser emès el 24 de Novembre del 2008, i la idea inicial era la de treure un capítol al mes, ja que al ser un projecte iniciat en principi sense ànim de lucre, no podien realitzar més d’un capítol en tant poc temps, ja sigui per factors tècnics o sobretot per temes econòmics.
El seu èxit però, va ser immediat i mentre esperaven aconseguir un total d’unes 1.000 visites al mes sent molt optimistes, la primera setmana d’emissió del seu capítol pilot, ja en tenien unes 20.000.
Una curiositat de la sèrie és que s’hi poden apreciar moltes referències cinematogràfiques i a altres sèries de més nom. Un clar exemple d’això són les capçaleres del inici de cada capítol, les quals són versions de les capçaleres de sèries famoses. En el capítol pilot es parodia la capçalera de Dexter, en el segon la de Los Soprano, el tercer la de Lost, el quart ALF, el sisè Expediente X, el setè Prison Break, en el número vuit Sexo en Nueva York, el novè La tribu de los Brady i en l´’últim capítol es parodia la capçalera de South Park.
Aquí deixo el primer capítol i l'enllaç a la seva pàgina web on podreu trobar la resta http://malviviendo.com/
Etiquetes:
Sèries televisió
LOST 6X16 "What They Died For"
Demà serà l’últim dimecres de LOST, el darrer dimecres que ens despertarem i el primer que farem serà descarregar-nos el capítol com de costum... l’últim capítol abans de la gran final de diumenge a la matinada.
Esperem "la redempció" de cara al final de la sèrie, i que donin una mica més de detalls sobre coses que es van veure el capítol anterior.
Etiquetes:
Sèries televisió
Comentari LOST 6X15 "Across The Sea"

El capítol anterior (Across the sea), prometia ser un capítol apassionant centrat en la història antiga de la illa, i per tant, en el que s’havien de mostrar els orígens dels dos personatges clau i més misteriosos de la temporada (en Jacob i l’AntiJacob o home de negre).
Tot el capítol va estar centrat en els dos personatges, ens van ensenyar com van arribar a la illa, com es van criar i quin va ser el motiu principal de conflicte que va portar a l’odi entre els dos germans.
Si ho deixéssim així semblaria que hagués estat un gran capítol, que haguessin complert l’objectiu. Però per alguns (parlo per mi), la manera de resoldre els plantejaments més importants del capítol (i de la sèrie), es va quedar amb fets poc imaginatius, i sobretot molt poc explicats i fonamentats.
Ja no em queixo de la més o menys originalitat del com o del perquè és d’aquesta manera i no d’una altra, sinó que el dolent del capítol va ser la poca explicació d’aquests misteris. No em va agradar la manera en com s’ho van treure de sobre sense donar explicacions de cap mena. Si que és cert que abans de començar la última temporada els productors van deixar ben clar que no ho resoldrien tot i que hi haurien coses que quedarien en simple misteri, però tampoc crec que a tres capítols del acabament de la temporada creïn més dubtes que no pas en resolguin. I no petits dubtes sense massa importància, sinó dubtes dels grossos i importants de cara a la resolució de la trama que hi ha darrere tota aquesta història.
Per aquells que hagueu vist l’episodi, m’estic referint a la font de llum, a com sap l’AntiJacob que amb una roda pot controlar una llum misteriosa que l’ajudarà a marxar de la illa (¡¿!?), a quina mena de pacte és que després de veure d’una copa siguis una altra persona, etc.
En fi, que ja fa dues temporades que veiem que LOST és molt ciència-ficció i això ja agrada, però per favor... una mica de explicació de totes aquestes invencions és demanar massa?
Espero que la meva “indignació” després del capítol passat, es calmi amb el capítol 16, amb el qual ja no me’n crearé tantes expectatives per si de cas.
Tot el capítol va estar centrat en els dos personatges, ens van ensenyar com van arribar a la illa, com es van criar i quin va ser el motiu principal de conflicte que va portar a l’odi entre els dos germans.
Si ho deixéssim així semblaria que hagués estat un gran capítol, que haguessin complert l’objectiu. Però per alguns (parlo per mi), la manera de resoldre els plantejaments més importants del capítol (i de la sèrie), es va quedar amb fets poc imaginatius, i sobretot molt poc explicats i fonamentats.
Ja no em queixo de la més o menys originalitat del com o del perquè és d’aquesta manera i no d’una altra, sinó que el dolent del capítol va ser la poca explicació d’aquests misteris. No em va agradar la manera en com s’ho van treure de sobre sense donar explicacions de cap mena. Si que és cert que abans de començar la última temporada els productors van deixar ben clar que no ho resoldrien tot i que hi haurien coses que quedarien en simple misteri, però tampoc crec que a tres capítols del acabament de la temporada creïn més dubtes que no pas en resolguin. I no petits dubtes sense massa importància, sinó dubtes dels grossos i importants de cara a la resolució de la trama que hi ha darrere tota aquesta història.
Per aquells que hagueu vist l’episodi, m’estic referint a la font de llum, a com sap l’AntiJacob que amb una roda pot controlar una llum misteriosa que l’ajudarà a marxar de la illa (¡¿!?), a quina mena de pacte és que després de veure d’una copa siguis una altra persona, etc.
En fi, que ja fa dues temporades que veiem que LOST és molt ciència-ficció i això ja agrada, però per favor... una mica de explicació de totes aquestes invencions és demanar massa?
Espero que la meva “indignació” després del capítol passat, es calmi amb el capítol 16, amb el qual ja no me’n crearé tantes expectatives per si de cas.
Etiquetes:
Sèries televisió
12 may 2010
Qué Vida Más Triste

Avui toca parlar d’una sèrie que no està de moda com Lost, que no és americana, i que fins i tot no estava pensada ni per ser emesa per la televisió, però que és totalment digne de ser comentada pel seu sentit del humor i per ser una sèrie de molt baix pressupost.
Qué Vida Más Triste o QVMT, és una sèrie d’humor creada per Natxo del Agua i Rubén Ontiveros l’any 2005 a partir d’un blog que va iniciar el mateix Ontiveros, guionista de produccions com Vaya semanita (Euskal Telebista) i Made in China (TVE-1). Ho va fer amb la intenció de poder produir alguna cosa de manera lliure i sense seguir cap condició d’encàrrec, i que li servís al mateix temps per arxivar tot el seu material audiovisual.
Aquesta sèrie va començar com un simple videoblog fet entre amics en el que el protagonista Borja Pérez, un personatge molt normal i corrent de Basauri, cada diumenge es gravava en vídeo i explicava les situacions i desventures que havia viscut durant la setmana.
Degut al gran nombre de visites que rebia el blog (aproximadament uns dos milions a la pàgina web l’any 2008), van continuar realitzant capítols fins a arribar a tenir tanta acceptació, que el mateix any 2008 el canal La Sexta en va comprar els seus drets i la va començar a emetre en horari de prime time des de la quarta temporada de vida de la sèrie. Actualment però, s’emet en horari de tarda.
Qué vida más triste té actualment set temporades, les tres primeres emeses per Internet i les quatre següents ja al canal La Sexta, cadena que va acceptar les condicions dels creadors de mantenir els personatges protagonistes originals de la sèrie des dels seus inicis, seguir amb la durada més aviat curta de cada episodi, i sobretot continuar en la línia en les històries i els guions que van fer que la sèrie fos tant ben rebuda a la xarxa.
Es pot considerar una comèdia que tracte temes socials com la novia, els amics, la videoconsola, les nits de festa, la feina i els problemes de parella com la gelosia i el sexe. És precisament el bon guió i els personatges, el que ha fet que QVMT hagi aconseguit l’èxit que té i hagi donat el salt a la televisió.
Aquesta sèrie la podeu mirar pel Youtube o per la seva web http://www.quevidamastriste.com/ , i amb una tirada podeu mirar 40 capítols perfectament perquè la majoria com a molt arriben als cinc minuts de duració.
Aquí deixo un parell de capítols de mostra (el final del tercer amb una referència a LOST).
Qué Vida Más Triste o QVMT, és una sèrie d’humor creada per Natxo del Agua i Rubén Ontiveros l’any 2005 a partir d’un blog que va iniciar el mateix Ontiveros, guionista de produccions com Vaya semanita (Euskal Telebista) i Made in China (TVE-1). Ho va fer amb la intenció de poder produir alguna cosa de manera lliure i sense seguir cap condició d’encàrrec, i que li servís al mateix temps per arxivar tot el seu material audiovisual.
Aquesta sèrie va començar com un simple videoblog fet entre amics en el que el protagonista Borja Pérez, un personatge molt normal i corrent de Basauri, cada diumenge es gravava en vídeo i explicava les situacions i desventures que havia viscut durant la setmana.
Degut al gran nombre de visites que rebia el blog (aproximadament uns dos milions a la pàgina web l’any 2008), van continuar realitzant capítols fins a arribar a tenir tanta acceptació, que el mateix any 2008 el canal La Sexta en va comprar els seus drets i la va començar a emetre en horari de prime time des de la quarta temporada de vida de la sèrie. Actualment però, s’emet en horari de tarda.
Qué vida más triste té actualment set temporades, les tres primeres emeses per Internet i les quatre següents ja al canal La Sexta, cadena que va acceptar les condicions dels creadors de mantenir els personatges protagonistes originals de la sèrie des dels seus inicis, seguir amb la durada més aviat curta de cada episodi, i sobretot continuar en la línia en les històries i els guions que van fer que la sèrie fos tant ben rebuda a la xarxa.
Es pot considerar una comèdia que tracte temes socials com la novia, els amics, la videoconsola, les nits de festa, la feina i els problemes de parella com la gelosia i el sexe. És precisament el bon guió i els personatges, el que ha fet que QVMT hagi aconseguit l’èxit que té i hagi donat el salt a la televisió.
Aquesta sèrie la podeu mirar pel Youtube o per la seva web http://www.quevidamastriste.com/ , i amb una tirada podeu mirar 40 capítols perfectament perquè la majoria com a molt arriben als cinc minuts de duració.
Aquí deixo un parell de capítols de mostra (el final del tercer amb una referència a LOST).
Etiquetes:
Sèries televisió
11 may 2010
LOST 6X15 "Across the Sea"
Dos setmanes i això s’acaba… Amb el capítol d’aquesta matinada ja només quedarà el de dimarts que ve i l’esperada/temuda/no desitjada/... final de la matinada del 23 de maig.
A aquestes alçades ja veiem com era d’esperar (no me’n cansaré de repetir-ho), que cada capítol que ens regalen, és un capítol memorable i que se’ns dubte apaga totes les crítiques que es feien al principi de temporada en que es deia que no passava res, que no resoldrien els dubtes més importants, que tindria un mal final (bé, de fet això encara està per veure), que els guionistes no sabien com acabar-ho, etc. Res! Això ha d’acabar per la porta gran!
Es podria dir que des del capítol anterior (“The Candidate”) ja ha començat el desenllaç final de la sèrie. La carn ja no s’està coent, sinó que està apunt per servir i la prova d’això va ser l’inici del que sembla que serà un extermini de bastants personatges importants que han tingut rellevància durant tota la sèrie. No desvelarem quins personatges van morir, però si que direm que va ser un moment molt a l’estil del final de Titànic (potser he estat una mica massa gràfic).
Podria passar-me posts i posts comentant el que pot faltar per veure i el que em vist, però com que no acabaria ni després que ho fes la sèrie, millor que ens limitem a acabar de gaudir els capítols que falten, i els qui encara vagin endarrerits que s’afanyin o que ho facin durar tant com puguin perquè jo ho faria.
Aquí deixo la promo del capítol d’aquesta setmana titulat “Across the Sea”, que tot i ensenyar cada cop menys coses en cada tràiler, el que ensenyen fa desitjar que arribi sigui demà per veure’l d’una vegada.
A aquestes alçades ja veiem com era d’esperar (no me’n cansaré de repetir-ho), que cada capítol que ens regalen, és un capítol memorable i que se’ns dubte apaga totes les crítiques que es feien al principi de temporada en que es deia que no passava res, que no resoldrien els dubtes més importants, que tindria un mal final (bé, de fet això encara està per veure), que els guionistes no sabien com acabar-ho, etc. Res! Això ha d’acabar per la porta gran!
Es podria dir que des del capítol anterior (“The Candidate”) ja ha començat el desenllaç final de la sèrie. La carn ja no s’està coent, sinó que està apunt per servir i la prova d’això va ser l’inici del que sembla que serà un extermini de bastants personatges importants que han tingut rellevància durant tota la sèrie. No desvelarem quins personatges van morir, però si que direm que va ser un moment molt a l’estil del final de Titànic (potser he estat una mica massa gràfic).
Podria passar-me posts i posts comentant el que pot faltar per veure i el que em vist, però com que no acabaria ni després que ho fes la sèrie, millor que ens limitem a acabar de gaudir els capítols que falten, i els qui encara vagin endarrerits que s’afanyin o que ho facin durar tant com puguin perquè jo ho faria.
Aquí deixo la promo del capítol d’aquesta setmana titulat “Across the Sea”, que tot i ensenyar cada cop menys coses en cada tràiler, el que ensenyen fa desitjar que arribi sigui demà per veure’l d’una vegada.
Etiquetes:
Sèries televisió
28 abr 2010
Pausa de Lost aquesta setmana
Recordar que aquesta setmana no hi ha capítol de Lost. El següent serà el 4 de Maig i estarà titulat "The Candidate" (El candidat).
Amb el següent capítol que serà el número 14, ja només quedarà la recta final de tres capítols més la final del 23 que serà un doble capítol i que Cuatro ha confiramt que emetrà simultàniament amb els EUA en versió original i subtitulat al castellà.
També dir que aquest cap de setmana passat s'ha acabat de rodar la sèrie, així que ja està tot decidit i només queda esperar el que esperem que sigui el gran final que ens deixi a tots satisfets.
Etiquetes:
Sèries televisió
23 abr 2010
Tristesa pel final de LOST
Vídeo molt divertit i cert, tot i que potser una mica exagerat, que ha fet la cadena de televisió ABC per anunciar que LOST està arrrivant a la seva fi.
Això és el que sentirem els milions de seguidors de la sèrie a partir del 24 de maig.
Això és el que sentirem els milions de seguidors de la sèrie a partir del 24 de maig.
Etiquetes:
Sèries televisió
22 abr 2010
Comentari LOST 6X12 "Everybody Loves Hugo"
AVÍS: Aquells que no hagueu vist el capítol 6x12 “Everybody Loves Hugo” millor que us abstingueu de llegir el post perquè conté spoilers.El final ja està a cinc capítols, i com era d’esperar per aquells que teníem fe en la sèrie i sobretot en els seus guionistes, a cada capítol que passa tenim dubtes resolts. Alguns els resolen més o menys ràpid com si se’ls haguessin de treure de sobre perquè la gent no es queixi (com per exemple qui són les veus que se senten a la selva), però el que no es pot negar és que aquests darrers capítols estan relacionant molt bé la història de la illa amb les vides a la realitat paral·lela. En Desmond sembla que sap que ha de fer i està buscant un per un a tots els tripulants del avió per alguna raó que encara no sabem. Des que va tenir la visió de la illa, alguna cosa va entendre que ha de fer veure a la resta de “losties”. En el capítol, aconsegueix que en Hurley tingui la visió de la illa, però per altra banda, el que deixa descol·locat és el final del episodi, en el que no sabem perquè atropella al bo d’en Locke en comptes de fer-li veure la visió de la illa com a la resta. Serà perquè en Desmond es conscient del que passa a la illa mentre està a la realitat paral·lela? Ni idea! El que està clar és que en Desmond sap més del que sabia la Ilana, que sentint-ho molt per l’actriu que l’interpreta, la seva mort (bastant patètica per cert) em sembla que no ha entristit massa als fans de la sèrie, més aviat el contrari.
Etiquetes:
Sèries televisió
13 abr 2010
Comentari sobre LOST 6X11 "Happily Ever After"

Com tots els capítols protagonitzats pel Desmond, el de la setmana passada va tornar a ser un CAPITULÀS! La illa no ha acabat amb en Desmond i en Desmond no ha acabat amb la illa, aquest paio serà la clau. Ja ho ha deixat entreveure en el capítol passat, en el que amb el seu “do” pot saltar en el temps i en l’espai (no sabem si mentalment o també físicament).
Serà el que ens resoldrà la incògnita de la realitat paral•lela i el que ajudarà a la resta de “losties” a veure alguna cosa que encara no sabem exactament que pot ser.
El capítol en si és un autèntic desgavell mental que sembla que faci descol•locar encara més en comptes de donar respostes. Però en realitat enfoca bastant per on s’encaminen els trets cap a la final i cap a la resolució de varies grans preguntes.
És un capítol que mostra clarament la part de ciència-ficció que té la sèrie, i és perfecte per a fer voltar el cap i teoritzar sobre el que està passant amb el tema dels salts temporals i espacials. És un d'aquells capítol per mirar-se’l dues o fins i tot tres vegades seguides per intentar lligar caps.
Ara si que ningú es pot sentir defraudat amb la sèrie i aquí si que comença la traca final.
A partir d’aquest capítol només em queda dir una cosa: cordem-nos bé els cinturons que comença l’espectacle final.
Serà el que ens resoldrà la incògnita de la realitat paral•lela i el que ajudarà a la resta de “losties” a veure alguna cosa que encara no sabem exactament que pot ser.
El capítol en si és un autèntic desgavell mental que sembla que faci descol•locar encara més en comptes de donar respostes. Però en realitat enfoca bastant per on s’encaminen els trets cap a la final i cap a la resolució de varies grans preguntes.
És un capítol que mostra clarament la part de ciència-ficció que té la sèrie, i és perfecte per a fer voltar el cap i teoritzar sobre el que està passant amb el tema dels salts temporals i espacials. És un d'aquells capítol per mirar-se’l dues o fins i tot tres vegades seguides per intentar lligar caps.
Ara si que ningú es pot sentir defraudat amb la sèrie i aquí si que comença la traca final.
A partir d’aquest capítol només em queda dir una cosa: cordem-nos bé els cinturons que comença l’espectacle final.
Etiquetes:
Sèries televisió
6 abr 2010
LOST 6X11 "Happily Ever After"
I ja el tornem a tenir aquí!! En Desmond torna a la illa després de més de mitja temporada en l'oblit (dels guionistes, no dels fans).
En el capítol passat ("The Package") centrat en la parella de coreans, l'únic realment important i que ens va captivar l'atenció a tots, va ser el final més o menys esperat en el que ens van ensenyar què, o més ben dit qui, hi havia amb clau en aquella habitació submarí.
El capítol en si, va seguir el mateix estil que els que portem durant tota la temporada: varem veure com es van preparant els diferents bàndols (els que estan amb en Locke, el de Charles Widmore i els de la platja), es va explicar la vida d’en Jin i la Sun a la “realitat paral·lela” o al flash-sideway com diuen alguns; i va ser un capítol sense massa càrrega de continguts, tot i que bastant entretingut per tractar-se del capítol centrat en la parella que fa dues temporades que s’estan intentant trobar (i que pel que sembla, per fi es retrobaran en el capítol d'avui).
El moment més important del capítol i que va ser amb el que la gran majoria ens vem quedar, va ser el final gràcies a l’aparició d’en Desmond, un dels personatges més carismàtics de la sèrie.
Amb el retorn d’aquest irlandès entranyable la sèrie segur que tornarà a recuperar molts dels adeptes que s’estan indignant a cada capítol que passa amb aquesta última temporada de la sèrie.
El capítol d’aquesta nit estarà centrat precisament en el Desmond, i tot i que en el tràiler del capítol no s’hi veuen imatges que facin esperar ni endevinar res, la música que acompanya el vídeo i la veu d’en Charles Widmore no em transmeten gaires bones vibracions.
Espero anar equivocat, però alguna cosa em diu que el títol de “Felices para siempre” (Happily Ever After), no serà precisament el que sentirà en Desmond en el capítol d'avui.
En el capítol passat ("The Package") centrat en la parella de coreans, l'únic realment important i que ens va captivar l'atenció a tots, va ser el final més o menys esperat en el que ens van ensenyar què, o més ben dit qui, hi havia amb clau en aquella habitació submarí.
El capítol en si, va seguir el mateix estil que els que portem durant tota la temporada: varem veure com es van preparant els diferents bàndols (els que estan amb en Locke, el de Charles Widmore i els de la platja), es va explicar la vida d’en Jin i la Sun a la “realitat paral·lela” o al flash-sideway com diuen alguns; i va ser un capítol sense massa càrrega de continguts, tot i que bastant entretingut per tractar-se del capítol centrat en la parella que fa dues temporades que s’estan intentant trobar (i que pel que sembla, per fi es retrobaran en el capítol d'avui).
El moment més important del capítol i que va ser amb el que la gran majoria ens vem quedar, va ser el final gràcies a l’aparició d’en Desmond, un dels personatges més carismàtics de la sèrie.
Amb el retorn d’aquest irlandès entranyable la sèrie segur que tornarà a recuperar molts dels adeptes que s’estan indignant a cada capítol que passa amb aquesta última temporada de la sèrie.
El capítol d’aquesta nit estarà centrat precisament en el Desmond, i tot i que en el tràiler del capítol no s’hi veuen imatges que facin esperar ni endevinar res, la música que acompanya el vídeo i la veu d’en Charles Widmore no em transmeten gaires bones vibracions.
Espero anar equivocat, però alguna cosa em diu que el títol de “Felices para siempre” (Happily Ever After), no serà precisament el que sentirà en Desmond en el capítol d'avui.
Etiquetes:
Sèries televisió
3 abr 2010
Band of Brothers (Hermanos de sangre) i The Pacific
A finals d’aquest mes de Març, s’ha estrenat The Pacific, una minisèrie bèl·lica ambientada a la Segona Guerra Mundial, produïda per HBO. La sèrie es centra en la intervenció americana al Oceà Pacífic.
The Pacific és un projecte íntimament lligat i successor de Band Of Brothers, que es centrava en el continent europeu.
Band Of Brothers va ser creada l’any 2001, just després de “Salvar al soldado Ryan” i està coproduïda per Steven Spielberg i Tom Hanks. La sèrie ens explica la història dels soldats de la secció paracaigudista Easy que són llençats a Normandia en plena Segona Guerra Mundial.
La sèrie es basa en el llibre del mateix títol, escrit per l’historiador i biògraf Stephen Ambrose.
Els esdeveniments retratats en la sèrie intenten ser fidels a la història i es basen en les investigacions d’Ambrose i en entrevistes fetes a veterans de la Easy Company. Tots els personatges que protagonitzen la minisèrie estan basats en personatges reals de la companyia, i alguns d’ells apareixen en entrevistes preenregistrades com a pròleg de cada episodi.
The Pacific és un projecte íntimament lligat i successor de Band Of Brothers, que es centrava en el continent europeu.
Band Of Brothers va ser creada l’any 2001, just després de “Salvar al soldado Ryan” i està coproduïda per Steven Spielberg i Tom Hanks. La sèrie ens explica la història dels soldats de la secció paracaigudista Easy que són llençats a Normandia en plena Segona Guerra Mundial.
La sèrie es basa en el llibre del mateix títol, escrit per l’historiador i biògraf Stephen Ambrose.
Els esdeveniments retratats en la sèrie intenten ser fidels a la història i es basen en les investigacions d’Ambrose i en entrevistes fetes a veterans de la Easy Company. Tots els personatges que protagonitzen la minisèrie estan basats en personatges reals de la companyia, i alguns d’ells apareixen en entrevistes preenregistrades com a pròleg de cada episodi.
Pel que fa a The Pacific, és bàsicament la continuació de la primera. Els creadors són els mateixos, segueix un mateix estil i format, variant els personatges i la història que es centre en la lluita contra l’Imperi japonès a través del Pacífic.
The Pacific es basa en dos memòries de soldats nord-americans, With the Old Breed de Eugene Sledge i Helemet fo My Pillow de Robert Leckie, i explica també la història de Marine John Basilone en les batalles contra els nipons.
En definitiva, dues sèries amb un pressupost considerable, que amb el que s’ha pogut anar veient, les fa unes sèries que poden passar com a grans produccions cinematogràfiques.
Això sí, no fa falta dir que està ple de referències i diàlegs exaltant el típic patriotisme americà que tant ens tenen acostumats. Però ben mirat, és el que tenen totes les produccions bèl·liques.
Etiquetes:
Sèries televisió
31 mar 2010
Comentari sobre LOST 6X09 "Ab Aeterno"

Sí senyor! Un capítol que prometia i que ha complert les expectatives de la majoria dels fans de la sèrie, almenys les meves.
Personalment, crec que el capítol de la setmana passada va ser sens dubte el millor que portem de temporada.
Un capítol que succeeix com era previsible en el flashback d’en Richard Alpert, i que per fi (remarco aquest per fi amb entonació exclamativa) veiem la història d’aquest Dorian Grey de la illa.
Si que hi havia coses que es podien encertar des de feia bastants capítols com per exemple el com va arribar a la illa. Però ha estat interessant veure de on venia, per què estava en el vaixell, i sobretot, per què fa tant de temps que viu aquest home.
Aquest capítol recorda als flashbacks dels personatges quan ensenyaven la seva vida fora la illa i el moment de l’accident, amb la diferència d’uns quants segles en el temps i que en comptes de estavellar-se amb un avió, en aquest cas ho fa amb un vaixell d’esclaus.
Una de les coses que em van agradar més del capítol és el perquè de la immortalitat d’aquest personatge, que és a conseqüència del amor que sent per la seva dona Isabella i per la por que té d’anar al infern quan mori.
La seva fe fa que cregui en l’existència d’un cel i un infern, i com que el cura que li havia de perdonar els seus pecats després de confessar haver mort un home, diu que no es mereix el perdó, decideix no voler morir mai, desig que li demana a en Jacob a canvi de que li faci d’intermediari amb la gent que vagi arribant a la illa.
El novè capítol també ha tingut una cosa molt ha valorar, i que segur que molts dels fans teníem moltes ganes de veure: hi tornem a veure l’autèntic “AntiJacob” en la seva forma original i sabem com es va trencar l’estàtua on viu en Jacob.
És precisament en aquest moment de l’estàtua però, on vaig trobar una mica estrany el fet que un vaixell de fusta trenqués una estàtua de pedra i que el vaixell acabés pràcticament sencer i a molts metres de on havia xocat. Però bé, res de massa importància i menys tenint en compte que en general va ser un molt bon capítol.
Ara estic convençut que comença veritablement l’acció i les respostes aniran surtin a la llum (de mica en mica, però així és com ens té acostumats aquesta sèrie).
Personalment, crec que el capítol de la setmana passada va ser sens dubte el millor que portem de temporada.
Un capítol que succeeix com era previsible en el flashback d’en Richard Alpert, i que per fi (remarco aquest per fi amb entonació exclamativa) veiem la història d’aquest Dorian Grey de la illa.
Si que hi havia coses que es podien encertar des de feia bastants capítols com per exemple el com va arribar a la illa. Però ha estat interessant veure de on venia, per què estava en el vaixell, i sobretot, per què fa tant de temps que viu aquest home.
Aquest capítol recorda als flashbacks dels personatges quan ensenyaven la seva vida fora la illa i el moment de l’accident, amb la diferència d’uns quants segles en el temps i que en comptes de estavellar-se amb un avió, en aquest cas ho fa amb un vaixell d’esclaus.
Una de les coses que em van agradar més del capítol és el perquè de la immortalitat d’aquest personatge, que és a conseqüència del amor que sent per la seva dona Isabella i per la por que té d’anar al infern quan mori.
La seva fe fa que cregui en l’existència d’un cel i un infern, i com que el cura que li havia de perdonar els seus pecats després de confessar haver mort un home, diu que no es mereix el perdó, decideix no voler morir mai, desig que li demana a en Jacob a canvi de que li faci d’intermediari amb la gent que vagi arribant a la illa.
El novè capítol també ha tingut una cosa molt ha valorar, i que segur que molts dels fans teníem moltes ganes de veure: hi tornem a veure l’autèntic “AntiJacob” en la seva forma original i sabem com es va trencar l’estàtua on viu en Jacob.
És precisament en aquest moment de l’estàtua però, on vaig trobar una mica estrany el fet que un vaixell de fusta trenqués una estàtua de pedra i que el vaixell acabés pràcticament sencer i a molts metres de on havia xocat. Però bé, res de massa importància i menys tenint en compte que en general va ser un molt bon capítol.
Ara estic convençut que comença veritablement l’acció i les respostes aniran surtin a la llum (de mica en mica, però així és com ens té acostumats aquesta sèrie).
Etiquetes:
Sèries televisió
16 mar 2010
LOST 6X08 "Recon"
8é capítol de Lost aquesta nit a la ABC, que després del que estem veient fins ara en aquesta temporada, ja no m’atreveixo a dir si serà o no un bon capítol (tot i que espero que ho sigui).
L'únic que es pot esperar en el capítol d'aquesta nit després de veure la promo i llegir el títol ("Recon" o "Nueva estafa" traduït al castellà), és que es centri amb el personatge d’en Sawyer.
Esperem doncs, veure quina una en farà en Sawyer a la realitat paral·lela i que farà a la illa després d'aïllar-se i marxar pel seu compte (si ha pogut sortir de la cova clar... perquè recordo que se li van trencar les escales al baixar-hi).
L'únic que es pot esperar en el capítol d'aquesta nit després de veure la promo i llegir el títol ("Recon" o "Nueva estafa" traduït al castellà), és que es centri amb el personatge d’en Sawyer.
Esperem doncs, veure quina una en farà en Sawyer a la realitat paral·lela i que farà a la illa després d'aïllar-se i marxar pel seu compte (si ha pogut sortir de la cova clar... perquè recordo que se li van trencar les escales al baixar-hi).
Etiquetes:
Sèries televisió
Comentari sobre LOST 6X07 "Dr. Linus"

En el capítol “Dr. Linus” de la setmana passada, en el que personalment a banda del cliffhanger final i de la sempre gran actuació de Michael Emerson en el paper de Benjamin Linus, no hi vaig tobar gran cosa més de interessant.
Trobo que va ser un capítol en el que no es va resoldre res important i que no va tenir pràcticament cap moment d’acció. Però que tot i així es van entreveure les intencions d’alguns personatges respecte els dos bàndols que s’estan creant en la “guerra” que està apunt d’esclatar.
Com ja he dit, el més interessant del capítol va ser la dualitat en la manera de ser entre el Ben professor de la “realitat paral•lela”, el qual no pren decisions egoistes; i el Ben de la illa, qui sempre havia demostrat ser un personatge maquiavèlic i manipulador per aconseguir els seus propis interessos. Tot i que el Ben de la illa “sembla” intentar redimir els seus errors passats i “sembla” ser que vol canviar cap a millor persona. Remarco la paraula sembla perquè tothom sap que en Ben és un personatge imprevisible, dels que no saps mai per on et pot sortir, dels que tant pot acabar sent el “bo” com el “dolent”(característica que el fa un personatge tant interessant).
Trobo que va ser un capítol en el que no es va resoldre res important i que no va tenir pràcticament cap moment d’acció. Però que tot i així es van entreveure les intencions d’alguns personatges respecte els dos bàndols que s’estan creant en la “guerra” que està apunt d’esclatar.
Com ja he dit, el més interessant del capítol va ser la dualitat en la manera de ser entre el Ben professor de la “realitat paral•lela”, el qual no pren decisions egoistes; i el Ben de la illa, qui sempre havia demostrat ser un personatge maquiavèlic i manipulador per aconseguir els seus propis interessos. Tot i que el Ben de la illa “sembla” intentar redimir els seus errors passats i “sembla” ser que vol canviar cap a millor persona. Remarco la paraula sembla perquè tothom sap que en Ben és un personatge imprevisible, dels que no saps mai per on et pot sortir, dels que tant pot acabar sent el “bo” com el “dolent”(característica que el fa un personatge tant interessant).
Etiquetes:
Sèries televisió
9 mar 2010
LOST 6X07 "Dr. Linus"
Aquest post pot contenir imatges o explicacions que avancin elements de la trama de la sèrie, i per tant no és recomanable per aquelles persones que no vegin Lost i tinguin la intenció de fer-ho en algun moment de la seva vida; o que segueixin la sèrie però no vagin pels capítols actuals.
Recordar que aquesta nit s’emet als EUA el 7è capítol de la 6ena i última temporada de Lost (Perdidos).
El capítol portarà el nom de “Dr. Linus”, i per tant, dedueixo sense massa esforç que es centrarà en el personatge d’en Benjamin i en la seva vida en l’”univers paral·lel” que han creat en aquesta temporada.
Espero, i com jo suposo que la majoria de seguidors de Lost, que a partir d’aquest episodi comenci la veritable traca de respostes i de capítols rellevants, perquè fins el capítol anterior no ha passat gran cosa a destacar (des del meu punt de vista. S’accepten comentaris i debat).
Com en tots els capítols que s’han centrat en el personatge de Benjamin Linus, tinc el pressentiment que passarà alguna cosa important i m’agradaria pensar que a partir d’aquest capítol les coses començaran a prendre força en els deus episodis restants.
Aquí deixo la promo per aquells que no l’hagin vist, o per aquells que la vulguin tornar a mirar per anar fent boca.
Recordar que aquesta nit s’emet als EUA el 7è capítol de la 6ena i última temporada de Lost (Perdidos).
El capítol portarà el nom de “Dr. Linus”, i per tant, dedueixo sense massa esforç que es centrarà en el personatge d’en Benjamin i en la seva vida en l’”univers paral·lel” que han creat en aquesta temporada.
Espero, i com jo suposo que la majoria de seguidors de Lost, que a partir d’aquest episodi comenci la veritable traca de respostes i de capítols rellevants, perquè fins el capítol anterior no ha passat gran cosa a destacar (des del meu punt de vista. S’accepten comentaris i debat).
Com en tots els capítols que s’han centrat en el personatge de Benjamin Linus, tinc el pressentiment que passarà alguna cosa important i m’agradaria pensar que a partir d’aquest capítol les coses començaran a prendre força en els deus episodis restants.
Aquí deixo la promo per aquells que no l’hagin vist, o per aquells que la vulguin tornar a mirar per anar fent boca.
Etiquetes:
Sèries televisió
Suscribirse a:
Entradas (Atom)